lunes, 4 de noviembre de 2013

INVOCAR AL UNIVERSO




Laia de Ahumada PARAULES DES DEL SILENCI

diumenge 3 de novembre de 2013


INVOCAR L'UNIVERS
El llenguatge religiós està canviant, no podia ser altrament si hores d’ara ja estem fent servir un llenguatge que ens comunica en qüestió de segons amb l’altra punta del món. Les formes també canvien i de retruc les maneres de posicionar-s’hi: bé en contra, omplint-les de silencis, bé a favor, farcint-les de més fórmules. El que més costa de canviar és el fons, i quan dic «fons» no em refereixo al sagrat que rau en la religió, sinó a la manera d’entendre-la, a aquelles creences que ens conformen profundament, que tenim gravades amb foc per ser persones nascudes en una determinada cultura. És tot allò que mamem, que aprenem, allò que és inqüestionable pel sol fet que tothom ho ha de saber, i és en aquest saber compartit on es fonamenta la seva veritat. Canviar el llenguatge és necessari, però no ens confonguem, perquè si no es canvia la manera d’entendre el fons, només s’emmascara, es posa el vi nou en bótes velles, i tot segueix igual.
Els canvis són un tràngol difícil de superar. Ens hi resistim amb totes les forces. Ens estimem més imaginar-nos una vida finita, rutinària, previsible, que no pas arriscar-nos a pensar que la vida pot ser d’una manera diferent de com ens l’hem plantejat, a «alienar-nos». Aquesta paraula no agrada perquè el diccionari l’aplica a la persona que surt de la realitat, que perd el seny, però si ens en anem a l’etimologia descobrim que en la mateixa paraula rau la capacitat de veure la realitat amb una altra mirada.
Sense anar més lluny, després de segles d’omplir-nos la boca amb el nom de Déu, sovint de forma banal, la paraula ha quedat devaluada: uns diuen que està superada, que hem d’anar més enllà del teisme, d’altres no volen saber-ne res; uns la tenen interioritzada i no els cal parlar-ne, i d’altres li canvien l’apel·latiu sense canviar-ne el contingut. En trobaríem d’altres, però m’interessen les dues darreres perquè engloben la resta i ens conviden a mirar d’una altra manera. La primera, la interiorització, és una experiència, un viure’l, un «no cal» perquè ja «s’és amb» que ens anima a entendre sense entendre, que no és poc. La segona és substituir Déu per una altra paraula com ara «Univers», atribuint-li les mateixes qualitats; un canvi que ens fa pensar de quin Déu estem parlant quan l’anomenem «univers». És a dir, ja sabem que la feina de Déu no és solucionar-nos la vida, ni la mort, però està clar que, quan van mal dades, seguim externalitzant l’angoixa, seguim invocant «qui sigui» amb la mateixa intenció salvífica, i ens posem en mans dels seus rius energètics amb la mateixa confiança que ho fèiem en les mans de Déu. Això significa que seguim sentint-nos éssers finits, mancats, incapaços, en comptes de saber-nos lliures amb totes les seves conseqüències d’infinitud, de misteri, de possibilitats. 

Un cop fet aquest raonament, descobreixo en la substitució un matís que pot esdevenir una nova possibilitat, perquè cap paraula no és endebades: ¿per què invoquem l’Univers i no Déu? Ben segur que invocar l’univers en lloc de Déu ens fa sentir més lliures perquè encara ningú no s’ha apropiat de la paraula: l’univers no obliga a res a canvi de tot, tal com intuïm que Déu ho fa. Aquesta no obligació pot possibilitar una nova forma de «ser» en relació que trenca les dependències, abraçant la inseguretat radical de la co-responsabilitat: ningú no ens soluciona res perquè si ho fa, no ens deixa ser.
El silenci i la paraula. De dins a fora, de fora a dins, seguint una espiral que conforma l’univers de l’ésser, que ens convida a relacionar-nos amb Déu, amb l’univers, amb l’altre d’una nova manera; a imaginar una transcendència que ens crida més enllà dels límits de la nostra humanitat, no cap a un ésser extern, sinó cap al fonament de tot ser. 
(Publicat a Dialogal, núm. 47, Tardor 2013)
Publicat per Unknown a 2.51 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a Facebook

diumenge 27 d’octubre de 2013


PONENCIA EN LAS "JORNADAS ANUALES DE CRISTIAN@S POR EL SOCIALISMO"
Ahir dissabte, juntament amb la Viqui Molins, una de les monges entrevistades en el llibre Monges (en castellà: Monjas, Fragmenta editorial), vam ser convidades a participar en las Jornades anuals de cristians/es pel socialisme. A les nostres ponències els havien posat títols semblants, però la meva feia èmfasi en el tema espiritual i la de la Viqui, en el de la praxis. Abans de començar comentàvem aquest fet: la Viqui, que és religiosa, no parlava d'espiritualitat, i jo que no ho sóc, en parlava. A ella li encantava el seu títol (Vivencia de la fe como praxis transformadora de una sociedad injusta)"; i a mi no gaire ("Vivencia de la fe como experiencia de Dios en una sociedad injusta") i per això vaig començar la ponència deconstruint-lo amb un joc de paraules.  

A Madrid en la presentació del llibre Monjas (periodistadigital.com)

"Cuando el título de la charla me viene ya (im-)puesto, es decir cuando mis anfitriones me libran de la dificultad de poner un nombre a mis reflexiones, tengo la mala costumbre de analizar una a una sus palabras; me gusta hacerlo, no se lo tomen como un reproche, sino más bien como una deformación profesional.
Cinco palabras: vivencia, fe, experiencia, Dios y sociedad injusta.
«Vivencia» y «experiencia» parecen sinónimas y se definen utilizándose una a otra, pero hay algo que me lleva a preferir la experiencia sobre la vivencia. El matiz de carácter afectivo que conlleva la vivencia: una especie de identificación íntima entre objeto y sujeto, me recuerda demasiados años de chantaje emocional desde los púlpitos. Me quedo, pues, con la experiencia: que me lleva al conocimiento de la realidad, viviendo.
La «fe», en este título, va ligada a la palabra «Dios»; dos palabras tan devaluadas como la misma religión. Una amiga me preguntaba el otro día: «Oye ¿tu vas hablar de la fe? Porque si es así no vengo.» ¡Y no ha venido!.
Panikkar siempre nos animaba a recuperar el sentido de las palabras, pero dudo que algunas palabras lo puedan ya recuperar; pero esto no nos tiene que preocupar según J. Melloni: «Hay que dejar paso al Dios que adviene,  conservando lo esencial de lo anterior, pero sin que ello impida abrirse a lo que irrumpe.» (Hacia un tiempo de síntesis, Fragmenta editorial, p. 181)
Yo no me siento identificada con una definición de la Fe como adhesión personal «a lo que sea», pero en cambio sí que me gusta definirla como un convencimiento íntimo, que no se basa ni en la razón ni en la experiencia.
Y por último nos queda la «sociedad injusta», que nos sugiere la necesidad de un compromiso.
Hasta aquí lo que he hecho ha sido un juego de palabras para concluir con tres que resumen las anteriores y que para mí explican lo esencial: la certeza, la vida y la compasión."
[...] (Si quieres seguir leyendo, hazlo aquí)


Publicat per Unknown a 12.48 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a Facebook
Etiquetes de comentaris: certeza, compasión, Cristian@s por el socialismo, vida

dissabte 5 d’octubre de 2013


PUBLICACIÓ EN CASTELLÀ DEL LLIBRE DE CONVERSES ENTRE VOLPINI I FORCADES

Tot just un any després de la presentació del llibre de converses entre Àngela Volpini i Teresa Forcades, alteatre Goya

Ha sortit publicat en castellà, per PPC: 
Una nueva imagen de Dios y del ser humano.
Conversación moderada por Laia de Ahumada

HumanismoUniversalista
"El atractivo de esta obra reside no solo en su contenido, sino también en la manera que lo tratan las dos autoras, desde su experiencia, con los giros, los ejemplos y las citas que surgen de manera espontánea, elegidos a partir de sus vivencias cotidianas. Así, lejos de encontrarnos ante una lección magistral, estamos ante una lección de vida apoyada en el magisterio de estas dos mujeres. Este libro pretende facilitar -con un lenguaje nuevo, que no es el resultado de una simple operación de maquillaje del lenguaje anterior- un pensamiento original capaz de dar respuesta al momento que vivimos y, por encima de todo, capaz de hacernos avanzar -como proclaman las autoras- hacia una humanidad nueva



































No hay comentarios:

Publicar un comentario